Les lletres B i C regalimen pintura, la suor d’una ciutat treballada, cansada potser… Es veu clarament com la N està deliberadament allunyada i en una posició central a l’obra. Aquesta N la remata la fletxa que, optimista, vol empènyer-la a retrobar-se com a ciutat. És la ‘BCN Calling’, la que ha parlat, parla i diu a tothom, “digues, què vols de mi, aquí em tens i aquí estic”. Guardant distàncies i sense tenir el mateix sentit estricte, vol evocar-nos al ‘London Calling’ dels The Clash. En un petit però poderós espai de l’obra, veiem la nit barcelonina, desperta de nou, sostenint part d’aquest redespertar laietà. Un element important de l’obra és la textura de les parets de Brooklyn, d’un vermell tant únic, i molt característica dels patis interiors que tant recorden al districte novaiorquès. Decadent i hipnòtic al mateix temps. Finalment, i fent de continuadora de la N optimista, trobem la xemeneia barcelonina; la que surt de cada vivenda i de cada barri de Barcelona. Una xemeneia que vol ser cada llar, cada ciutadà que fa gran la nostra ciutat.
Ferran Tornel Lloreda ‘FER’, veí de Ripollet, te estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública, Llengua i Literatura espanyoles, i un MBA en alta direcció executiva. Assessor d’empreses, gestor/dinamitzador del Gremi d’Hostaleria del Vallès Occidental i Barcelonès i director de l’acadèmia d’anglès IMAGINE.
Foto: Ajuntament de Barcelona
