Beltrán ha fet un repàs a la trajectòria de la companyia, dedicada a la producció de peces de metall sintetitzades per a la indústria automovilística. Sintermetal és una de les empreses més antigues de Ripollet. Fundada el 1946 a Barcelona, Sintermetal és una de les empreses més antigues de Ripollet, ciutat on es va traslladar als anys 60. A finals dels anys 80 i principis dels 90 es va aprovar un pla especial que permetia l’ampliació de la construcció i l’obertura a la totalitat del carrer Sarrià de Ter.
Des de fa 8 anys, la titularitat de la factoria és del grup empresarial Samvardhana Motherson Group (SMG), del qual Motherson Sintermetal Products S.A. (MSPS) és una de les 300 plantes arreu del món. Beltrán ha explicat davant els diputats que, des de la seva arribada a Ripollet, la multinacional índia va realitzar una “pressió continua” per abaixar els salaris i empitjorar les condicions de treball de la pantilla i que, davant la negativa dels treballadors, va apostar per “anar adoptant decisions que posaven en perill la continuitat de l’empresa”, totes adreçades a “perdre els clients i empitjorar el rendiment” de la planta, “baixant els nivells de qualitat i augmentant la ferralla”.
A principis de juliol, la direcció va anunciar la seva voluntat de tancar definitivament la companyia i, un mes després, va tancar un acord amb el comitè d’empresa que posteriorment va ser ratificat pels treballadors.
Després de dies de mobilitzacions, la plantilla va aconseguir millorar les condicions de les indemnitzacions, les prejubilacions i també una compensació pels qui acceptessin seguir treballant en altres plantes del grup.
Beltrán, però, ha denunciat l’incompliment per part de la direcció de Sintermetal d’una gran part dels acords assolits amb els treballadors a l’estiu: “Han arribat a amenaçar a treballadors a qui els han dit que, si no feien hores extres, no cobrarien la indemnització mínima establerta”. En aquesta línia, el president del comité d’empresa de Sintermetal ha lamentat “l’enfrontament continu” amb Motherson des de la signatura de l’acord, explicant que molt treballadors han optat, fins i tot, per demandar judicialment a la companyia per aconseguir que es respecti allò pactat fa uns mesos.
Beltrán ha remarcat que la prioritat del comité ara són “els treballadors que es queden sense feina en una época tan difícil”. En aquest punt, el president del comité ha fet una crida als diputats del Parlament: “Us exigim, com a representants nostres, que no abandoneu a la plantilla de Sintermetal, al poble de Ripollet i al poble català”. I per assolir aquesta fita, Beltrán té clara la recepta: “La prioritat ha de ser la reindustrialització de la zona per donar sortida a aquestes persones, ja que molts tenent edats molt altes, fet que fa difícil trobar nous llocs de treball, tot i la seva gran experiència pels seus molts anys de feina”.
En la mateixa línia argumental, Beltrán ha demanat als diputats al Parlament que es mantingui la qualificació dels terrenys que ocupa Sintermetal com a zona industrial “per afavorir l’arribada de noves empreses que generin llocs de treball, tant per la plantilla de Sintermetal com per als veïns de Ripollet que estan en situació d’atur, evitant així l’enèssima sustitució de la indústria del totxo, que només afavoreix els grans capitals especuladors empobrint les persones treballadores d’aquest país”.
Beltrán també ha demanat el “compromís explícit” dels grups parlamentaris a la posada en marxa dels canvis normatius necessaris per evitar les deslocalitzacions i ampliar el teixit industrial de Catalunya, ja que “aquest és el veritable motor econòmic d’un país”. De fet, el president del comité d’empresa de Sintermetal ha remarcat que el cas de la factoria de Ripollet “és una deslocalització més, com les que ja són habituals amb les multinacionals que van arribant a Catalunya, que compren les empreses dient que venen a continuar la producció i, al final, només volen el nostre coneixement i la cartera de clients per endurse-la a d’altres països amb pitjors condicions de treball i de salaris, on els treballadors han passat a ser els nous esclaus del món”.
La CUP qualifica de “delinqüents” a la direcció
Beltrán ha estat acompanyat en la seva visita per altres dos membres del comitè, Manuel Fernández i José Ramón Hernández, així com de representants de l’Ajuntament, encapçalats per l’alcalde de Ripollet, José María Osuna. El batlle, a través de les xarxes socials, ha agraït a Beltrán per “ser avui la veu de tot Ripollet en favor dels drets laborals, l’ocupació i l’activitat industrial”. Osuna destacat també les paraules de tots els portaveus parlamentaris, que han expressat el seu suport a la plantilla de Sintermetal i han coincidit, tal i com ha demanat Beltrán, en la necessitat de reindustrialització al país. “Necessitem de les institucions accions urgents i contundents”, ha remarcat l’alcalde de Ripollet.
Vidal Aragonés es va mostrar especialment dur amb la direcció de Sintermetal, a qui va qualificar com a “delinqüents” després de l’explicació de Beltrán sobre l’incompliment dels acords assolits amb la plantilla.
