La parròquia de Sant Martí ha volgut recuperar aquesta tradició a Cerdanyola i farà ballar l’ou a la nova font del jardinet de la rectoria el proper 15 de juny, a partir de les 20 hores.
L’any 1637 es va fer ballar l’ou, per primera vegada, a la catedral de Barcelona. L’origen de la tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble i quan es va trasladar a Barcelona proposà de fer-ho a la catedral.
Segons l’historiador barceloní Ramon Nonat, el ritual es va començar a celebrar el 1440. Es dedueix d’una anotació dels llibres de comptes de l´obreria de la seu, que indica que el claustre de la catedral de Barcelona va rebre l´encàrrec d´arrajar la capella per la diada de Corpus i, a més, s’hi registra el cost d´una partida d´ous per el brollador.
Hi ha constancia que un segle després, al segle XVI, ja es feia cada any a la Font del claustre de la catedral de Barcelona. Se n’encarregaven els escolans que, després d’una llarga processó de quatre o cinc hores, es menjaven l’ou, les cireres i la fruita amb què s’havia decorat.
Altres interpetacions apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l’ou, l’aigua o l’abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pòpies de l’estacio primaveral en plena vitalitat. També hi ha qui considera que va néixer com una distracció dels nobles del carrer Montcada Mestres esperaven el pas de la processó. Durant els anys, es va anar estenent la creença que si l´ou queia seria un any dolent, però si aguantava durant tota la jornada seria un bon señal. A l'hora de cercar-ne l’origen també hem de tenir presents les similituds entre l'ou com balla i els jocs d´aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d’aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d’una font.
